Les juntes més primes ofereixen molts avantatges:
• Major resistència a l'explosió a causa de la menor àrea de secció transversal exposada a la pressió mitjana interna.
• Taxes de fuites més baixes de nou a causa de la menor àrea de secció transversal.
• Una millor resistència a la compressió i, per tant, més càrregues superficials de la junta (pressió) es poden aplicar amb seguretat a una junta més fina.
• Millor retenció del parell de fixació a causa de les característiques de relaxació de fluència més baixa de les juntes més fines.
• Menor cost de la pròpia junta.
Sempre que sigui possible" és difícil d'aplicar a la realitat. Com s'ha esmentat anteriorment, les juntes més gruixudes s'ajusten millor a les brides molt danyades o deformades, perquè la capacitat d'una junta per omplir les irregularitats de la brida es basa en la quantitat de compressió de la junta a una càrrega determinada.
Com que la compressibilitat a una càrrega particular s'expressa normalment com a percentatge del gruix original de la junta, una junta més gruixuda amb un gruix original més gran comprimeix realment una distància més gran. Per exemple, una compressió de l'10 per cent d'una junta d'1,0 mm significa una compressió de 0,1 mm. En una compressió de l'10 per cent d'una junta de 3,0 mm, la junta es comprimirà durant 0,3 mm. Aquesta compressió addicional de la junta significa que la junta més gruixuda omplirà les ratllades més profundes o els punts baixos millor que la junta més prima. A la taula 1 es mostra un exemple de canvi de gruix de la junta en funció de la compressibilitat de la junta per a juntes de 1,0 i 2,0 mm de gruix.
Tanmateix, els avantatges d'utilitzar una junta més gruixuda poden ser enganyosos. Tot i que la junta més gruixuda segella més irregularitats de la brida, també pot provocar altres problemes. Una junta més gruixuda es veu més afectada per la calor, de manera que té una major relaxació de fluència. El canvi de pressió superficial després d'exposar la junta a la temperatura per a dues juntes de diferents gruixos es mostra a la taula 2. Si una junta està carregada amb 220 MPa i exposada a una temperatura elevada d'10 0 graus durant 4 hores, la pressió superficial de la junta residual per a una junta d'1,0 mm de gruix serà de 210 MPa i per a una junta de 2,0 mm de gruix de 190 MPa (per a una rigidesa de 500 kN/mm). Això vol dir que la junta més gruixuda ha perdut més pressió a la superfície de la junta, la qual cosa pot provocar una vida útil més curta de la junta i majors taxes de fuites durant el funcionament. La pèrdua de pressió superficial de la junta és encara més evident a temperatures més altes.
Una junta més gruixuda també té una resistència a la compressió més baixa i, per tant, la càrrega màxima de la superfície de la junta a la qual es pot exposar la junta sense causar danys és menor. Això s'aplica tant a temperatures ambient com a altes. La pressió superficial màxima que es pot aplicar a una junta canvia amb la temperatura i es mostra per a juntes de 1,0 i 2,0 mm de gruix a la taula 3. La pressió màxima de la superfície de la junta es pot determinar segons segons normes com EN 13555.
A més, la fricció entre la junta i la brida també és un dels factors que determinen la resistència a l'explosió de la junta cargolada de la brida. La fricció és una combinació del factor de fricció entre les superfícies de la junta i la brida i la càrrega total del cargol. Com que les juntes primes tenen una relaxació de fluència més baixa, l'articulació manté una càrrega més alta del cargol, cosa que condueix a una millor seguretat contra l'explosió.
Finalment, com que tots els materials de la junta són permeables fins a cert punt, els mitjans poden passar pel cos de la junta. Les juntes més gruixudes creen un camí més ampli perquè es produeixi la permeació i, per tant, proporcionen taxes de fuites més altes, però tingueu en compte que també es pot produir el contrari. Si una junta és massa prima per adaptar-se a les irregularitats de la brida, el medi pot filtrar-se en lloc de passar per la junta. Això pot conduir a taxes de fuites encara més altes que amb la junta més gruixuda. Per tant, les brides que són prou planes i prístines per manejar juntes primes segellen molt més amb una junta més fina.
El tipus de material de la junta de xapa i la càrrega de compressió disponible també afecten el gruix necessari per segellar una unió en particular. Les juntes amb valors de compressibilitat més alts no requeriran la mateixa càrrega que els tipus més durs i menys compressibles per aconseguir un segellat hermètic.
Això es deu al fet que les juntes més compressibles poden compensar millor les irregularitats a la superfície de la brida i, per tant, es poden utilitzar juntes més primes. Les brides que requereixen juntes més gruixudes creen problemes que un fabricant de juntes no pot controlar. Per tant, la millor solució és utilitzar o dissenyar brides amb majors càrregues de compressió disponibles, mantenir l'acabat superficial en bones condicions i utilitzar juntes d'1,5 mm o fins i tot 1,0 mm de gruix sempre que sigui possible.
Les brides menys que perfectes, però, encara s'han de segellar. Això s'aconsegueix generalment tenint en compte totes les variables de l'aplicació a l'hora de seleccionar l'estil i el gruix d'un material de junta. Consulteu el vostre proveïdor de juntes per obtenir orientació específica sobre qualsevol aplicació del sistema de brides. La instal·lació correcta és, com sempre, essencial.
Per tant, la junta s'ha de muntar amb una pressió inicial correctament calculada i instal·lar-la utilitzant un bon procediment d'instal·lació. Per calcular un parell de pern de muntatge adequat per a connexions de brida circular, us suggerim que utilitzeu el mètode de càlcul segons EN 1591 Part 1, i com a antecedents per a un bon procediment d'instal·lació podeu utilitzar les directrius de l'Associació Europea de Segellat.